SEMANA 7-11 OCTUBRE

7/10/2019 a 11/10/2019

CLASSE

Les grans línies en política cultural al llarg del segle XX

• El primer moment el trobem en la primera meitat del s.XX.  La Revolució Soviètica té clar que l`art i la cultura tenen contingut, és a dir, l`art s`ha de posar al servei de les finalitats polítiques. Això l`anomenem REALISME SOCIALISTA.

• El segon moment el trobem en les dictadures nazi i amb la distadura de Mussolini. Però ens centrarem en la dictadura franquista. En aquesta dictadura va ser molt evident l`exaltació dels valors que estàven molt lligats al conservadorisme catòlic i la persecució de tota manifestació cultural. Es tractava  de construir i exaltar una identitat nacional espanyola concreta i combatre qualsevol forrma que no fóra congruent amb aquest identitat.

• El tercer moment el trobem al finalitzar la segona Guerra Mundial. En finalitzar la Segona Guerra Mundial i amb la creació de la UNESCO sorgeix la idea de l`accès a la cultura com a dret de les persones. L`accès a les activitats culturals es considera com una ferramenta per a fer les persones més lliures, per ajudar-les a desenvolupar les seues capacitats. Es tracta de fugir del control i la censura que havien sotmès a la cultura les dictadures feixistes i es parteix d`una idea: la cultura, al igual que l`educació, sempre és bona, sempre és positiva per a les persones.

• La democratització de la cultura se centra doncs en la difusió cultural, en fer arribar a tots els ciutadans i ciutadanes les activitats culturals d`un valor intrínsec. Aquest model també se l`anomena de lògica descendent. 

• El quart enfocament, reclama el dret de les persones a ser creadores, a poder participar en manifestacions culturals de forma activa. Sorgeix el concepte de democràcia cultural. Un concepte que posa l`èmfasi no en l`accés sinó en la participació activa en la vida cultural de tots els ciutadans i ciutadanes. La política cultural ha de garantir aquesta participació com un dret de la ciutadania. Els ciutadans i ciutadanes han de ser un element actiu i creador, i no només un element passiu i receptor.

• Un nou enfocament diu que el model extracultural justifica la política cultural des del punt de vista de l`economia. Les activitats culturals són un important generador d`activitat econòmica, generen llocs de treball i generen beneficis. La indústria cultural pot ser un motor de l`economia. Apareix el concepte de gestió cultural i s`aprofundeix molt en el màrqueting cultural.

• Finalment trobem un últim enfocament, a principis del segle XXI. S`utilitza la cutura com eina de cohesió i integració social. Hi ha una creixent globalització en Europa que la convirteix en un espai multicultutal. Hi ha també una gran crisi del capitalisme que provocarà una fractura social. 

• Per altra banda trobem diferents questions sobre l`Estat i la Cultura com que si l`Estat és públic o privat o, si la cultura és un objecte a consumir o un dret ciutadà.

• La societat civil i els moviments ciutadans tornen a ser un agent actiu molt important de les polítiques culturals.

MATIAS HURTADO